PRIMER DE TOT HEM DE REFLEXIONAR I FER AUTOCRÍTICA. Donar un bon exemple en l'ús dels dispositius electrònics amb connexió a internet és el més important per a poder educar als nostres fills i filles. Per tant, hi ha una sèrie de punts importants a tenir en compte:
No usar els dispositius mentre parlem amb els/les menors. Ni al llit, ni al bany etc.
Mirar als ulls i posar atenció a la conversa quan ens parlen.
No navegar per les xarxes socials mirant la vida d’altres persones davant dels menors.
No compartir la pròpia intimitat ni la dels nostres fills i filles a la xarxa.
No mostrar una "dependència al mòbil"; és a dir, no estar sempre amb el mòbil a sobre. Els menors han de veure que som capaces i capaços de fer coses sense tenir el mòbil al costat.
No retocar les nostres fotos ni usar avatars per substituir la nostra cara real per donar exemple.
PUNTS IMPORTANTS PER A LES FAMÍLIES EN L'ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PER PART DELS NOSTRES FILLS I FILLES:
Els menors han de saber que per més que utilitzin un ipad, ordinador etc. TOTS els dispositius electrònics amb connexió a internet de casa són de les persones adultes:
“No és el seu ipad ni el seu mòbil”
Enfortir els espais/moments de comunicació "sense pantalles": Els SOPARS o DINARS EN FAMÍLIA són un GRAN TRESOR.
Definir els ESPAIS (ON) on es poden usar els dispositius electrònics:
SÍ: EN ESPAIS COMUNS DE LA LLAR.
NO: A L’ HABITACIÓ I EL BANY, A L'HORA DE MENJAR, TAMPOC ALS RESTAURANTS, A LES CUES/SALES D’ESPERA, AL COTXE etc.
Definir els HORARIS (QUAN) en què es poden usar els dispositius amb connexió a internet.
NO MIRAR LA TELE EN LA GRAN MAJORIA D’ÀPATS EN FAMÍLIA (un dia o dos x setmana es pot mirar una peli sopant en família, però no cada dia).
EVITAR L'ÚS D'IPADS (TAULETES TÀCTILS), MÒBILS I ORDINADORS A LA NIT: HEM DE VETLLAR PEL SEU DESCANS, PERQUÈ DORMIN UNES 10 HORES.
Definir el PERQUÈ usarem internet: abans d’obrir el dispositiu tenir clar què s’anirà a buscar, i no fer “scroll infinit” sense saber què es busca.
Definir el COM: En companyia d’una persona adulta / en espais comuns on les persones adultes vegin què fa i què veu la persona menor d'edat a internet. L'objectiu és poder ser un "guia actiu" per la persona menor d'edat. Cada persona menor d'edat té les seves inquietuds i curiositats, que a més a més aniran canviant en funció de l'edat. És en aquest sentit quan el paper de la família és crucial, els adults hem d'estar al seu costat, per ajudar-lo/la i guiar-lo/la en aquests moments d'aprenentatge i fragilitat dins del món virtual. L'objectiu és que poc a poc aprengui a cercar i navegar per internet de manera segura. No es tracta de posar "controls parentals" sinó de formar als nostres menors per a què siguin menys vulnerables dins d'aquest món virtual faltat de legislació. Hem de ser "guies actius" creant vincles forts i espais comunicatius de qualitat, per a què puguin sentir-se recolzats/des dins del món virtual i per a què siguin crítics i crítiques davant certs continguts, plataformes d'internet i aplicacions que puguin ser perjudicials per a la seva salut mental o inclús que puguin ser realment perilloses per a elles/ells com el ciberassetjament/grooming, ciberbulling, reds de prostitució etc.).
És difícil ser guies actius en aquest món virtual tan frenètic, canviant i infinit, però és molt important no tirar la tovallola i intentar estar al dia i a l'alçada de les "necessitats virtuals" dels nostres menors. En cap cas podem tancar els ulls i obviar el dret a l'educació, i per tant, el dret a una correcte educació tecnològica. Estem vivint un moment històric, una revolució tecnològica que ha vingut per quedar-se; la població adulta hem de posar les eines i els entorns perquè els nostres infants i adolescents puguin créixer segurs i segures, on els seus ritmes vitals siguin respectats dins d'aquesta "nova societat hiperconnectada, instantània i frenètica".
Actualment la població infantil i adolescent està desprotegida dins del món virtual i no ens podem permetre el luxe de deixar-los sols, perquè desgraciadament hi han molts productes altament addictius i perjudicials per a la seva salut mental. Així doncs, poc a poc els hem d'ensenyar estratègies perquè aprenguin l'autocontrol en la gestió del temps que dediquen a internet. En aquest sentit, és primordial que com a persones adultes intentem ser un bon exemple; és a dir, hem d'intentar no utilitzar les xarxes socials en excés i menys, com a simple distracció davant l'avorriment. Tampoc és un bon exemple estar al sofà mirant la tele en família i al mateix temps estar enviant missatges a través de xarxes socials. Hem d'ensenyar als menors a centrar l'atenció i a saber esperar. Tenir alhora múltiples Estímuls Supernormals ( estimuls "hiperestimulants" o exagerats) no els és positiu, no els ajuda a treballar la capacitat de concentració. A part, en molts casos els acaba desencadenant estrés, ansietat, inseguretat, frustració etc.
No utilitzar les “pantalles” com a moneda de canvi: com a premi o com a càstig.
No donar l’opció d’usar internet/pantalles davant situacions d’avorriment, tristesa o ràbia.
Ensenyar l’autogestió del temps a les pantalles/internet: posar una alarma per parar, definir què es vol abans d’obrir el dispositiu (fer manualitat, mirar uns dibuixos etc.).
Mirar les sèries/pel.lícules plegats, en família.
Jugar amb les filles i fills al què els agrada. En cas que els agradin els videojocs, és especialment important estar al seu costat. És molt important ensenyar-los a navegar per internet i a gestionar el temps online. És important reduir al màxim el temps d’oci a internet i que aquest sempre sigui de qualitat; és a dir, NO jugar a viodejocs altament immersius, addictius i violents com el Fortnite etc.. NO podem deixar sols als menors jugant online.
Tenir una biblioteca de Sexologia a casa. En el PDF adjunt hi ha una sel.lecció de llibres interessants. Si voleu veure'n més, en el post de recomanacions per a Sant Jordi en trobareu una selecció més àmplia.
Comments