"Golosinas virtuales" als mitjans: educar en temps de pantalles, pornografia i algoritmes
- annaflotatspozo
- Jul 14
- 8 min de lectura
Durant les darreres setmanes he tingut l’oportunitat de conversar en diferents emissores sobre una preocupació cada vegada més present entre les famílies, els centres educatius i els professionals: com acompanyar infants i adolescents en un entorn digital dissenyat per captar la seva atenció, activar el seu sistema de recompensa i condicionar, en part, la seva manera de relacionar-se.
Arran de la publicació de Golosinas Virtuales, diversos programes de ràdio s’han interessat per una pregunta que travessa tot el llibre: què passa quan les xarxes socials, els videojocs, els vídeos infinits o la pornografia en línia arriben abans que una conversa educativa, serena i adaptada a l’edat?
Educar avui no es pot limitar a posar normes, reduir l’ús de les pantalles o instal·lar controls parentals. També implica comprendre com funciona l’entorn digital, quines necessitats emocionals cobreix, quins models de relació transmet i quin paper té en la construcció de la identitat, l’autoestima, el desig i la intimitat.
I suposa, a més, revisar alguns dels nostres propis hàbits digitals. Perquè, quan parlem d’acompanyar infants i adolescents, l’exemple adult no és un detall: és una part fonamental de l’educació.
En aquestes entrevistes conversem sobre pantalles, dopamina, pornografia, xarxes socials, videojocs, vincles, límits, soledat, salut mental, sexualitat, infància i adolescència. Però, sobretot, reflexionem sobre la necessitat de recuperar la presència adulta, obrir converses honestes i no deixar l’educació afectivosexual de tota una generació en mans dels algoritmes.
Què són les “Golosinas virtuales”?
Les llaminadures virtuals són tots aquells estímuls digitals que resulten atractius, ràpids, intensos i fàcils de consumir: vídeos que no s’acaben mai, notificacions, xarxes socials, videojocs, recompenses immediates, pornografia accessible i plataformes que aprenen constantment què ens reté durant més temps.
No totes tenen el mateix impacte ni generen les mateixes conseqüències. Algunes es poden utilitzar de manera equilibrada i compatible amb un desenvolupament saludable. D’altres, en canvi, comporten riscos significatius, especialment durant la infància i l’adolescència.
El problema apareix quan ocupen un espai excessiu en la vida dels infants i adolescents; quan desplacen experiències essencials per al seu desenvolupament; o quan es converteixen en la principal font d’entreteniment, evasió, validació, comparació o aprenentatge afectivosexual.
I quan parlem de persones menors d’edat, aquesta reflexió és encara més important. El seu cervell està en desenvolupament. La seva identitat s’està construint. La seva autoestima s’està formant. I també la seva manera d’entendre el cos, el desig, la intimitat i les relacions.
Per això, no podem parlar d’educació sexual sense parlar també d’educació digital.
RNE / Ràdio 4 – L’Entrellat: la pornografia com a “golosina" o gominola digital
A L’Entrellat, de Ràdio 4, la conversa va girar al voltant d’una idea que resumeix molt bé una de les claus del llibre: la pornografia pot funcionar com una «llaminadura digital».
És accessible, intensa, immediata, aparentment gratuïta i té una enorme capacitat per captar la curiositat adolescent. Però la pornografia en línia no és només «sexe en una pantalla». També es pot convertir en un model d’aprenentatge sobre el cos, el desig, el plaer i les relacions.
I si arriba abans que una conversa sana, respectuosa i adaptada a l’edat, pot ocupar un lloc que mai no li hauria de correspondre.
Durant l’entrevista també vam parlar d’hiperconnexió, hipersexualització, addicció a les xarxes socials i a les pantalles, soledat, autoestima, intimitat i comunicació familiar. Perquè el repte no consisteix únicament a prohibir o controlar, sinó a ajudar els i les joves a comprendre què consumeixen, com els afecta i quins models estan interioritzant.
Per aconseguir-ho, l’exemple adult és imprescindible. No podem demanar un ús conscient de la tecnologia si nosaltres mateixos no reflexionem sobre els nostres hàbits digitals. Els infants i adolescents necessiten guies digitals actives: persones adultes que acompanyin, conversin, aportin criteri i ensenyin, també a través del seu comportament, que la tecnologia es pot utilitzar d’una manera saludable, crítica i equilibrada.
Escoltar l'entrevista en Ràdio 4 – L’Entrellat:
RNE / Ràdio 4 – Xavifòrnia: famílies o algoritmes?
A Xavifòrnia, també de Ràdio 4, la conversa es va ampliar cap a l’impacte de les pantalles, les xarxes socials, els videojocs i la pornografia en la vida emocional i sexual dels adolescents.
El programa plantejava una pregunta molt potent: qui està educant avui els i les joves en el desig, l’autoestima i les relacions? Les famílies, l’escola, les persones adultes de referència… o els algoritmes?
Aquesta pregunta resumeix un dels grans reptes educatius actuals. Internet no és un món a part. No és una realitat que succeeixi «fora» de la vida quotidiana. Per a moltes persones menors d’edat, el món digital forma part de la seva manera de relacionar-se, comparar-se, informar-se, entretenir-se, excitar-se, validar-se i construir la seva identitat.
Per això necessitem una mirada educativa àmplia. No n’hi ha prou amb dir «menys mòbil». Cal preguntar-nos què hi busquen, què hi troben, què els falta fora de les pantalles i com podem oferir-los alternatives reals: presència, conversa, joc, avorriment, espera, pensament crític i vincles segurs.
Acompanyar en el món digital no significa tenir totes les respostes, sinó estar disponibles per obrir converses que, massa sovint, arriben tard. I, en educació afectivosexual, arribar tard té conseqüències.
Escoltar l'entrevista en Ràdio 4 – Xavifòrnia:
Onda Cero – Nits de Ràdio, con David Cervelló: nous hàbits digitals i adolescència
A Nits de Ràdio, d’Onda Cero Catalunya, amb David Cervelló, vam parlar dels nous hàbits digitals i de les seves implicacions durant l’adolescència, especialment de la manera com poden afectar les relacions i les experiències íntimes.
Un dels grans malentesos actuals és pensar que els hàbits digitals són només una qüestió de temps de pantalla. No és així. També influeixen en la manera com els i les adolescents esperen, desitgen, es frustren, es comparen, es mostren, es vinculen i aprenen sobre la intimitat.
L’entorn digital ofereix plaer ràpid, estímuls constants i respostes immediates. Per això resulta tan atractiu. Però educar també implica ensenyar a esperar, a escollir, a cuidar el propi cos, a respectar el dels altres i a entendre que no tot allò que ve de gust és convenient.
Els infants i adolescents no necessiten persones adultes perfectes. Però sí que necessiten persones adultes presents, informades i disposades a obrir converses importants abans que les respostes els arribin únicament a través d’internet.
Escoltar l'entrevista en Onda Cero – Nits de Ràdio:
Onda Vasca: reds, dopamina y pornografia online
A Las Mañanas de Onda Vasca vam conversar sobre el poder dels estímuls digitals dissenyats per captar l’atenció: xarxes socials, videojocs, vídeos infinits, recompenses immediates i continguts que s’adapten a allò que genera més enganxament.
També vam abordar la pornografia en línia i la manera com molts adolescents arriben a aquests continguts per curiositat, per pressió del grup o per la mateixa lògica d’internet. Sovint no són ells qui busquen determinats continguts, sinó que són els continguts els que els acaben trobant.
Per això és tan important educar abans. Parlar de consentiment, respecte, intimitat, desig, límits i autoestima des de la infància, sempre de manera adaptada a cada edat.
L’educació afectivosexual no comença quan apareix el problema. Comença molt abans, també a través de l’exemple adult i de la manera com parlem del cos, dels vincles, de la privacitat, de la vergonya, del plaer, dels límits i del respecte.
Escoltar l'entrevista a Onda Vasca – Las Mañanas de Onda Vasca:
Catalunya Ràdio – La tarda: Golosinas virtuales i l'exemple adult
A La tarda de Catalunya Ràdio vam parlar de com determinats usos de la tecnologia poden anar ocupant cada vegada més espai en la nostra vida quotidiana sense que gairebé ens n’adonem.
La conversa es va centrar en la necessitat de desenvolupar criteri, hàbits saludables i capacitat d’autoregulació en un entorn dissenyat per captar constantment la nostra atenció.
Un dels punts centrals de l’entrevista va ser la importància de l’exemple adult. Perquè educar en l’ús de la tecnologia no consisteix només a posar normes als infants i adolescents. També implica preguntar-nos quin model estem oferint des de casa, des de l’escola i des de la nostra pròpia manera de relacionar-nos amb les pantalles.
De vegades demanem a les persones menors d’edat que no visquin pendents del mòbil, però ens veuen consultar-lo constantment. Els parlem de descans, però el telèfon entra cada nit al llit de les persones adultes. Els demanem presència, paciència i autocontrol, però nosaltres mateixos omplim qualsevol moment de silenci amb una pantalla.
Per això, una part important de l’educació digital passa també per les nostres pròpies renúncies adultes: no mirar el mòbil al lavabo, deixar-lo fora de l’habitació durant la nit, no respondre missatges a qualsevol hora i protegir els àpats, les converses i els moments d’intimitat familiar. Són gestos petits, però tenen un gran valor educatiu.
La coherència adulta no exigeix perfecció, però sí consciència. No es tracta de culpabilitzar-nos, sinó d’entendre que els infants i adolescents aprenen molt més d’allò que veuen que no pas d’allò que els diem. Quan som capaços de posar límits a la nostra pròpia relació amb la tecnologia, les nostres normes guanyen credibilitat.
Però la pregunta no es pot limitar únicament al temps que passen davant d’una pantalla. També ens hem de preguntar quin tipus d’experiències hi estan vivint.
Què aprenen sobre el cos?
Què aprenen sobre el desig?
Què aprenen sobre l’amistat, la popularitat, la imatge, el consum o l’espera?
Quina idea d’intimitat estan construint?
Què esperen d’una relació?
Què entenen per llibertat?
Educar digitalment és ajudar-los a posar nom a tot això. És ensenyar-los que no tot allò que ve de gust convé, que no tot allò que entreté cuida i que no tot allò que sembla gratuït deixa de tenir un cost.
Per això, més que demonitzar la tecnologia, necessitem acompanyar-ne l’ús amb criteri, presència, conversa i exemple. Les llaminadures virtuals formen part del món en què estan creixent, però no haurien de convertir-se en la seva principal font d’entreteniment, validació, aprenentatge o refugi emocional.
Escoltar l'entrevista a Catalunya Ràdio – La Tarda de Catalunya Ràdio:
Cadena SER – Llapis de memòria: una conversa més personal
L’entrevista a Llapis de memòria, de SER Catalunya, va ser una conversa especialment bonica, perquè em va permetre unir el meu recorregut personal i professional amb les idees que travessen la meva feina actual.
Vam parlar de dopamina, pornografia, xarxes socials, sexualitat i educació digital, però també d’infància, vocació, sensibilitat i de com l’educació afectivosexual s’ha convertit, per a mi, en una missió professional.
També vaig poder explicar l’origen de Crazy Dopamina, un joc de cartes nascut de la meva experiència a les aules i de les converses amb infants i adolescents. Un recurs pensat per parlar de pantalles, autocontrol, hàbits digitals i cura del cervell d’una manera lúdica, propera i comprensible.
Aquesta entrevista recull molt bé una idea que es troba en el rerefons de tota la meva feina: necessitem recuperar temps. Temps per escoltar, per parlar, per mirar, per sentir, per pensar, per educar sense presses i per construir una sexualitat més conscient, més lliure i més humana.
Escoltar l'entrevista a Cadena SER – Llapis de memòria:
Educar també és acompanyar en el món digital
Totes aquestes entrevistes tenen un fil conductor comú: la necessitat de deixar de separar l’educació sexual de l’educació digital.
Avui, els infants i adolescents no construeixen el seu imaginari afectiu i sexual únicament a través de la família, l’escola o el grup d’iguals. També ho fan a través de TikTok, Instagram, els videojocs, els xats, les plataformes, els influencers, els streamers, la pornografia i continguts que arriben a edats cada vegada més primerenques.
Per això necessitem acompanyar.
No des de la por, sinó des de la responsabilitat.
No des de la distància i la culpa, sinó des de la presència i l’amor.
No des del control absolut, sinó des del vincle, la coherència i el criteri.
Golosinas virtuales neix precisament d’aquesta necessitat: ajudar les famílies i els professionals a comprendre millor l’entorn digital i oferir eines per educar amb més calma, més claredat i més confiança.
Perquè parlar de pantalles no és parlar només de tecnologia. És parlar de vincles, autoestima, desig, límits, intimitat, pensament crític i de com volem acompanyar infants i adolescents en un món que necessita persones adultes presents i disposades a educar també en l’àmbit digital.
Recursos per a famílies, docents i centres educatius
Si ets mare, pare, docent o professional i vols aprofundir en aquests temes, pots trobar més informació sobre el llibre Llaminadures virtuals i altres recursos educatius en aquest web.
I si formes part d’un centre educatiu, una AFA, una biblioteca, una entitat o un equip professional, també pots contactar amb mi per organitzar xerrades, formacions o sessions sobre educació afectivosexual, pornografia, xarxes socials, adolescència, convivència digital i acompanyament familiar.
Educar en temps de pantalles no significa tenir totes les respostes. Significa atrevir-se a formular preguntes millors, obrir converses necessàries i acompanyar infants i adolescents amb presència, criteri i humanitat.
:
Comentaris