Xarxes socials, salut mental i educació sexual en la infància i l’adolescència: educar també és acompanyar en el món digital

El passat 4 de juny de 2026 vaig tenir l’oportunitat d’assistir al Thematic Dialogue on Social Media and Children’s Mental Health, un espai de diàleg europeu celebrat en el marc del Consell d’Europa.

Agraeixo molt la invitació a aquesta trobada, que va abordar una preocupació cada vegada més present en les famílies, a les aules i entre les persones que treballem amb infants i adolescents: l’impacte de les xarxes socials en la salut mental i el benestar dels infants i adolescents.

I, tal com es va posar de manifest durant el diàleg, no és un tema senzill. Quan parlem d’infància, adolescència, xarxes socials i salut mental, les respostes gairebé mai no són blanques o negres. No es tracta únicament de prohibir o permetre, de controlar o deixar fer. El veritable repte és trobar un equilibri entre protegir, acompanyar, escoltar la veu dels infants i adolescents i garantir també els seus drets en l’entorn digital.

Les xarxes socials formen part de la vida quotidiana de molts infants i adolescents. Influeixen en com es comuniquen, com es comparen, com es mostren, com es relacionen i també en com construeixen la seva autoestima, la seva identitat i els seus vincles.

Per això hi ha una idea que considero fonamental:

L’educació digital ja no es pot entendre com una cosa secundària. Ni com un tema a tractar a llarg plaç. És una realitat que urgeix afrontar. Forma part de l’educació emocional, afectiva, relacional i també de l’educació sexual.

(Font de l'image: The Council of Europe, coe.int)

Avui no podem educar en sexualitat desvinculant-la de l’entorn digital. Les xarxes socials, l’exposició del cos, la necessitat d’aprovació, els filtres, la pressió estètica, el consentiment, la pornografia, els vincles en línia i la construcció del desig formen part de la realitat quotidiana de la infància i l’adolescència.

De vegades parlem de “pantalles” com si només es tractés de temps d’ús. Però la pregunta no és únicament quantes hores passen davant d’una pantalla, sinó també què passa dins d’aquest temps:

Què veuen?

Què senten?

Què busquen?

Què normalitzen?

Amb qui es relacionen?

Quina imatge estan construint de si mateixos?

Quina idea del cos, del desig, de l’amor o del consentiment estan aprenent?

Les plataformes digitals poden oferir oportunitats per expressar-se, aprendre, participar i relacionar-se. Però també plantegen riscos reals per al benestar i la salut mental, especialment quan la infància i l’adolescència s’enfronten a continguts pertorbadors, pressió social, comparació constant o mecanismes dissenyats per captar la seva atenció, mantenir-los connectats durant més temps i afavorir un ús compulsiu.

Les persones que treballem amb menors sabem que aquesta realitat forma part, des de fa temps, de les converses a l’aula, de les preocupacions de les famílies i de la manera com infants i adolescents entenen les relacions.

Precisament d’aquesta preocupació neix Golosinas Virtuales, una guia que he escrit per acompanyar famílies i docents en la comprensió del món digital: els seus atractius, els seus riscos, els seus mecanismes d’enganxament i, sobretot, la necessitat d’educar amb presència, criteri i límits.

Perquè protegir no significa aïllar.

Educar no significa espantar ni delegar-ho tot en els controls parentals.

I acompanyar no significa mirar cap a una altra banda.

Necessitem ser-hi presents. Preguntar. Escoltar. Posar límits. Explicar. Obrir converses incòmodes abans que internet les obri per nosaltres.

Parlar de salut mental en la infància i adolescència avui també implica parlar de pantalles, xarxes socials, autoestima, desig, vincles, sexualitat i acompanyament adult.

Gràcies al Consell d’Europa per impulsar espais de reflexió que ens ajuden a avançar cap a entorns digitals més segurs, conscients i saludables per a la infància i l’adolescència. Perquè educar al segle XXI també significa acompanyar el món digital.